Metodologia

El Programa Marianao: Territori Comunitàriament Responsable s’inspira en els preceptes conceptuals i metodològics del sociòleg Marco Marchioni, una de les persones pioneres de la intervenció comunitària i l’autor que publica el primer llibre a Espanya  sobre desenvolupament comunitari “Comunidad y desarrollo”(1969:Editorial Nova Terra).

Elements bàsics de la metodologia comunitària

El procés comunitari necessita la participació de tres tipus d’agents:

  • Administracions: han de garantir les mitjans oportuns per a la realització dels programes.
  • Recursos Tècnics: aporten coneixement i capacitat tècnica.
  • Ciutadania: ha d’assegurar el màxim de participació activa per a garantir els processos de canvi i millora que afecten a la seva vida.

Els elements fonamentals del procés son els següents:

  • La informació comunitària: tothom implicat en el procés ha de poder tenir tota la informació que es va generant i la devolució i socialització de la mateixa.
  • Relació i coordinació tècnica dels diferents recursos tècnics.
  • Investigació participativa: mètode “la Audició”que es basa en l’escolta dels tres protagonistes implicats en el procés comunitari, mitjançant els col·loquis.
  • Planificació: requereix flexibilitat, obliga a la visió global de la realitat.

La Teoria dels tres cercles

És necessari en l’inici d’un procés comunitari que algú prengui la iniciativa, serà el nucli. S’adreçarà a molta més gent, convidant-la a participar i aquesta ho farà en diferents nivells:

  • Persones que comparteixen la mateixa iniciativa i es poden vincular totalment, formaran part del cercle 1.
  • Persones que comparteixen la iniciativa però participaran de manera puntual . Formaran part del cercle 2, el de les col·laboracions parcials.
  • Persones que no volen o no poden participar constituiran el cercle 3, el cercle informatiu. Són persones que es mantindran informades del procés per si en un futur es volen implicar.

Els tres cercles són permeables facilitant el trànsit segons els interessos o possibilitats dels agents. Aquesta teoria permet entendre que, el que és important és la continuïtat del procés, no la continuïtat de les persones. És positiu que es puguin succeir relleus que mantenen el procés dinàmic.